Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló IV. (1404-1410) онлайн

10 страница из 231

Aquest és un dels pocs casos en què és possible veure de manera directa l’existència d’una discrepància entre els integrants de la classe política a través dels llibres de consell i, en certa mesura, és lògic perquè la disputa degué de ser ben àrdua. Ben mirat, l’elecció de les magistratures locals esdevé un dels principals motius de conflicte entre els prohoms, estimulat també pel propi sistema que s’utilitza per triar els càrrecs. En el cas del justícia, els jurats, l’escrivà del consell i quatre consellers recullen l’opinió de la resta de consellers —tres vots per cadascun— i les sis persones «de més veus» passen a la següent fase de l’elecció, que consisteix a escollir per sort a tres dels sis candidats. Fet això, el batle reial, que durant tots aquests anys és Bernat Hostalers, abandona el palau, analitza les tres possibilitats, elegeix a un dels prohoms com a justícia, entra de nou al palau i fa pública la seua decisió.ssss1 Pel que fa als jurats, els magistrats que acaben el seu mandat i quatre consellers recullen també l’opinió dels prohoms, se seleccionen les sis persones amb més vots i, finalment, s’elegeixen per sort a quatre, que compten sempre amb el vist-i-plau del batle reial. En darrera instància, els jurats ixents i dos consellers de cada parròquia trien als sis veïns de cada districte que ocuparan l’escó de conseller en l’exercici següent. Això fa un mínim de trenta-sis consellers, als quals s’afegeixen els dotze prohoms que realitzen l’elecció, els jurats que abandonen el càrrec i també l’escrivà del consell, fins completar un òrgan que en els exercicis transcrits en aquest volum està integrat per una xifra que oscil·la entre els quaranta-set i els cinquanta-dos consellers.ssss1