Читать книгу Sobre la història i els seus usos públics. Escrits seleccionats онлайн

21 страница из 57

Perquè semblava clar que el progrés no havia implicat solament l’economia, sinó que tenia una dimensió moral: l’edat antiga havia estat l’època dels esclaus; la medieval, la dels serfs, els temps moderns eren els del homes lliures, que havien guanyat els drets polítics amb la Revolució Francesa i els socials, amb les lluites obreres de la Primera Internacional.

La gent de la meva generació creia veure confirmades aquestes idees, i les esperances de futur que comportaven, en les experiències que havia viscut: havíem vist la derrota del feixisme a la Segona Guerra Mundial i l’ascens de l’estat del benestar, l’àtom va semblar que havia de resoldre totes les nostres necessitats d’energia, i crèiem que l’ús dels antibiòtics ajudaria a acabar les malalties. El 12 de setembre de 1978 es va signar la Declaració d’Alma-Ata, que sostenia que l’any 2000 tota la humanitat estaria immunitzada contra la majoria de les malalties epidèmiques i que les atencions mèdiques essencials estarien garantides per a qualsevol home o dona, fos la que fos la seva classe social, raça, religió o lloc de naixement. Era lògic que penséssim a lluitar per tal que es realitzés aquest futur.