Читать книгу Sobre la història i els seus usos públics. Escrits seleccionats онлайн

55 страница из 57

Com diuen els nostres estatuts, treballant al «servei del desenvolupament intel·lectual i material dels pobles, del progrés del coneixement, de la pau, de la igualtat entre les dones i els homes i de la defensa ecològica del medi ambient».

Tot aquest valor de la Universitat Pública el tenim hui al davant. I acabe ja.

La Universitat és memòria, memòria viva, perquè des de les seues arrels baixmedievals i renaixentistes alça amb fermesa el seu tronc i estén les seues branques d’arbre de la ciència cap al futur, cap a l’avenir de la societat que l’ha sabut crear i l’ha volgut acréixer.

Aqueix és precisament el significat de crescat i floreat del Gaudeamus que escoltarem ara mateix al final d’aquest acte.

Un futur, un avenir que ens ha d’il·lusionar i que hem de voler amb tota la nostra voluntat universitària.

Un futur, un pervindre, que, estic segur, ple d’il·lusió i de voluntat, hui, en aquest solemne acte acadèmic, està representat per vosaltres, les persones guardonades amb el premi extraordinari de doctorat en reconeixement institucional i acadèmic dels vostres mèrits i treball, del vostre talent i esforç.