Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн
12 страница из 67
És possible que els homes siguin tan insensats que bescantin i s’empenyin en fer avorrible i odiosa aquesta forma d’existència que hauria d’ésser, que és en el fons, la normal, la noble, l’única que podrà resguardar en temps futurs la pau de l’ànima i assolir pels homes el grau màxim de felicitat aconseguible sobre la terra.
Jo diria que Oliver és l’arrel conservadora de Joan Estelrich, després de l’integrisme de la primera joventut, entre altres coses, relacionada amb mossèn Alcover. Oliver és la intel·ligència més lúcida a l’hora d’entendre les paradoxes entre les fidelitats, els vincles i les opcions. Els homes de les converses del pedrís, fora mur, retornen a la ciutat. Murmuris de rosari; unes cosidores que canten una tonada del Barberillo. Els diaris publiquen «la relació dels set dies terribles, allà, lluny, a la capital del món, tota flames». És un Oliver més bucòlic i a la vegada més apocalíptic, l’enemic de Rousseau, el defensor d’un ordre civilitzador. Un Oliver d’abans dels anys trenta. Miquel dels Sants Oliver és l’escriptor burgès que no pogué ser-ho de veritat. Així també podríem considerar Joan Estelrich. Aconseguí viure com un burgès, fins i tot assumir la simulació burgesa, però sense ser veritablement un burgès.