Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн
64 страница из 67
ssss1Carta de 20 de maig de 1920 a Plàcid Vidal (BC, FJE, Correspondència, I).
ssss1Joan Estelrich, Per la valoració internacional de Catalunya, Barcelona, Editorial Catalana, 1920, pp. 29-30. Era el text d’una conferència feta a Valls el 14 de març de 1920, «sobre la propaganda de Catalunya a l’estranger i manera de realitzar-la dins els nuclis intel·lectuals, [que], modèstia a part, me sembla que podrà ésser profitosa als catalans d’Amèrica en llur actuació» (carta del 13 de març de 1920 a Joan Ventosa i Calvell; BC, FJE, Correspondència, I).
ssss1«Diu en Folguera: sóc cast perquè sóc orgullós. Més just seria: sóc cast perquè sóc impotent» (16 abril 1918).
ssss1Estelrich, Dietaris, op. cit., p. 70.
ssss1Id., p. 71.
ssss1Per a Estelrich, Riba era un «demonió», la presència o el record del qual l’«angunia i desespera» i el torna «covard i pessimista» (17 setembre 1918) (id., pp. 78 i 103); és «l’homúnculus» (29 novembre 1918), que intrigaria «contra mi prop d’En Cambó» (5 juny 1936) i que «s’ha aprofitat de la situació per a actuar com a director de la Bernat Metge i continuar desacreditant-me» (19 octubre 1936) (id., pp. 164 i 331). Riba «explica que Estelrich és buit, té personalitat però poca; vivia maritalment amb Paulina Pi de la Serra, a París; i a Tànger dirigeix España subvencionat per l’Estat» (Glòria Soler (ed.). Diari d’un funàmbul. Les llibretes d’Alexandre Cirici Pellicer, Barcelona, Editorial Comanegra, 2014, p. 210; apunt de «dilluns, 15 setembre 1952»).