Читать книгу El món d'ahir de Joan Estelrich. Dietaris, cultura i acció política онлайн

9 страница из 67

Joan Estelrich havia nascut l’any 1896. Volgué escriure novel·les, teatre, unes grans memòries, assaigs de gran alçada. És a dir: volgué tota la vida ser écrivain. Tot i així, queda fixat com un écrivant, si l’hem de jutjar, com correspon, pel que va deixar escrit i no pel que hauria volgut escriure. És a dir, tenim un intel·lectual humanista, una personalitat que es fa en la idealitat catalanista i, després, viu tots els dilemes brutals dels anys trenta. Sentia una gran compenetració amb Joan Lluís Vives. També era un viatger de l’humanisme d’entreguerres i de la concòrdia europea.

Però tot va anar malament. Comparegueren els totalitarismes, arribà la guerra civil a Espanya. Tot s’enfonsava. Poc abans que comenci la dècada tan tèrbola del anys trenta, l’any 1926, Estelrich publica Entre la vida i els llibres. Hi parla de Kierkegaard i de Leopardi, fonamentalment. Ha fet trenta anys. Amb aquell llibre, diu adéu a la joventut. Té una vida romàntica i una vocació clàssica. Un altre gran dilema de l’intel·lectual de l’Europa d’aleshores. Mor l’any 1958, a París, sempre entre la vida i els llibres, entre la diplomàcia cultural i el fet solitari d’escriure, entre la dispersió i una clara densitat.