Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló II. (1384-1390) онлайн

27 страница из 140

En lo qual consell fon proposat [per en] Berthomeu Bosch e alcuns vehins de la dita vila que com l’onrat justícia haje feta crida que·ls porchs hisquen de la orta, e com la crida no deje esser feyta tro per lo primer dia de juliol, per ço [dixeren] e suplicaren al dit honrat consell que li plagués revocar la dita crida o, almenys, que li plàcie dar licència de tenir los porchs en ço del seu. Lo consell acordà que la ordenació dels porchs sie tenguda; emperò, que cascun los puxe tenir en ço del seu \e en ço de sos amichs/, havent sguard al temps fortunal que de present tenim. Enaxí, emperò, que nenguna persona no sie tant ussada que·ls gos tenir de nit en l’orta \sinó tant solament de sol a sol tro en .XX., e que·ls altres no y puxen entrar e que hajen a venir a dormir a vila/, sots pena de .V. sous per porch. E de les dites penes haje lo terç la senyoria e les .II. parts al acusador, e que per tot hom puxe ésser acusador e que dur dementre al consell plàcie.¹⁰

En lo qual consell fon proposat per l’onrat en Guillem Miró que com la vila haje ordenades cèdules per scurar la céquia e tornar la çut, per les quals cèdules se seguixen grans torts a les gents cor la céquia e la çut deje ésser tenguda e scurada per cequiatge;¹¹ et axí matex, que alcuns vehins se querelen de la peyta, que dien que són fort agreujats en aquella, per ço dix que u notificave al consell que y provehís per justícia; en altra manera, que se’n descaregave e que culpa alcuna no li’n fos donada e que la dita proposició feye per tal que, en son cars e en son se pogués scusar de culpa. Lo consell dix e responé a la dita proposició, ab aquella honor que·s pertany, que protesten que per la present proposició ni altre acte feyt o fahedor que alcun prejudici no puxe ésser feyt o engenrat a la dita universitat, com la conexença e determenació e [regiment] se pertangue a la dita vila e jurats de aquella e no a altri, que segons llur consciència ells han feyt e fan tenir la çut e céquia, e fan et han feytes les talles de la peyta segons que·s pertany e faran d’ací a avant, Déu volent, a la millor manera que poran ni deuran a profit del comú.¹²