Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló II. (1384-1390) онлайн

69 страница из 140

L’onrat consell volch que la ordenació feyta sobre lo feyt del vi de la barata sie revocat, lo qual volch que sie revocat.

Lo consell de la vila de Castelló, per bé e utilitat de aquella, attenent haver ordenat bovalar e aquell designat per certs límits, afrontacions e designacions, en lo qual bovalar fon impossada pecúnia per ramat de bestiar, .XX. sous de dia e de nit .XXX. sous. Et consideran la pràticha⁸⁸ introduhida de les penes peccuniàries no ésser guardat e defés segons fer-se degere, per tal, haüda consideració del temps passat e volent provehir que d’aquí avant lo dit boalar sie mils guardat e defés, stabliren e ordenaren que si bestiar alcú de qualssevol persones stranyes ni privades, de qualsevol ley, stament e condició sien, metran o metre faran bestiar alcú dins lo dit boalar amagada, e tolta la pena peccuniària de .XX. sous e .XXX. sous impossada, aquell aytal metent e tinent lo bestiar dins los límits del dit boalar sie encorregut en pena de dia que li puxen ésser preses e degollades una res e de nit dues reses, exceptat que no sien mardans o squellats, les quals reses sien les dues parts de aquell o aquella qui faran la degolla e la terça part als jurats qui de present són o d’aquí a avant seran, e ultra la dita degolla paguen lo day donat e messions que·s covendran fer per la dita rahó. Et de continent, lo dit bestiar hisque del dit boalar; en altra manera que·n sie e puxe ésser gitat e cascun vehí de la dita vila puxe fer la dita degolla que·l dit bestiar trobaran en lo dit bestiar (sic). E que alcú o alcuns, axí pastors com altres, no gosen ni presumesquen fer contrast o embarch alcú en fer la dita degolla sots pena per cascuna vegada de .LX. sous, lo terç al senyor duch e les dues parts a aquell o aquella qui la dita resistència o contrast serà feyt en la dita degolla, los quals trobants lo dit bestiar en lo dit boalar sien creeguts per son propri sagrament; emperò, en açò no sien enteses carnicers o altres qui segons stabliments del dit boalar és legut o permís (sic) metre bestiar en aquell. Retení lo consell a si que tota vegada que li plaurà puxe [cré]xer, remoure o enadir en lo dit stabliment; e si dupte o duptes alcuns exire sobre lo [dit] boalar e ordenació, sie determenat per lo justícia ab consell dels jurats.⁸⁹