Читать книгу La historiografía medieval. Entre la historia y la literatura онлайн

62 страница из 67

ssss1 De hecho, esta fecha es considerada como un punto de arranque en la Barcelona medieval: José Enrique Ruiz Domènec: «Iluminaciones sobre el pasado de Barcelona», en David Abulafia y Blanca Garí (eds.), En las costas del Mediterráneo Occidental, Barcelona, Omega, 1997, pp. 63-93 (aquí, p. 63).

ssss1 Duby: Hommes et Structures, p. 280.

ssss1 Miquel Coll i Alentorn: «Guifré el Pelós en la historiografia i la llegenda», Memòries de la Secció Històrico-Arqueològica de l’Institut d’Estudis Catalans, 1990, p. 39. Reeditado en el volumen recopilatorio Llegendari, Barcelona, Curial, 1993, pp. 51-135 (la cita es de la p. 60).

ssss1 Martin Aurell: Les noces du comte, p. 510.

ssss1 Thomas N. Bisson: Medieval France and her Pyrinean Neighbours, Londres, Hambledon Press, 1989, p. 138.

ssss1 Sobre el influjo del «recuerdo» y la «leyenda» del rey carolingio y su difusión por toda Europa, ver el pionero trabajo de Robert Folz: Le souvenir et la légende de Charlemagne dans l’Empire germanique médiéval, París, Les Belles Lettres, 1950.

Правообладателям