Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн

4 страница из 85

És en aquest context en el qual el nostre grup d’investigació Sanitat-Història-Societat (Sanhisoc)/Health in Society, integrat a l’Institut d’Història de la Medicina i de la Ciència López Piñero i a la Universitat d’Alacant, va encetar dues línies principals d’investigació: l’exili mèdic i científic republicà derivat de la guerra, i la sanitat espanyola en el context internacional, i en aquest entorn s’insereix aquesta acurada investigació de Xavier García Ferrandis sobre l’adaptació de la sanitat a València durant la Guerra.

Sense perdre de vista el context històric de les reformes sanitàries republicanes i els esdeveniments que marcaren l’inici i evolució de la guerra, com també la importància política i militar de la salut de la població, les epidèmies, i la fam, la investigació es fonamenta en un minuciós i pacient treball d’arxiu, que ha permès a l’autor reconstruir peça a peça la readaptació del model sanitari i la transformació de les estructures i polítiques anteriors en moments de gran dificultat per a mantenir infraestructures, subministraments, atenció als pacients i atenció preferent al front de guerra. Al meu entendre, el seu mèrit principal és el de reconstruir amb gran solidesa documental tant els òrgans protagonistes de la política sanitària (el Comitè Sanitari Popular, la Conselleria de Sanitat o les polítiques impulsades pels governs del Front Popular), com l’organització dels hospitals de sang i la transformació dels altres centres sanitaris valencians: l’Institut Provincial d’Higiene, l’Hospital Infantil Antitracomatós de Campanar, l’Hospital de Malalties Infeccioses o l’Hospital de Refugiats. També reconstrueix la funció essencial de l’Hospital Provincial durant la guerra i dels llocs d’assistència psiquiàtrica, la qual va rebre una atenció especial durant el període de guerra. Un altre dels problemes sociosanitaris més greus era la lluita antituberculosa, i per això la investigació es complementa amb el sanatori de Portaceli, l’hospital de Benirredrà i el Sanatori Marítim Nacional de la Malva-rosa.