Читать книгу L'assistència sanitària a la ciutat de València durant la Guerra Civil. 1936-1939 онлайн
82 страница из 85
Tot seguit, farem un breu comentari sobre el dispensari antituberculós de València, atesa la seua importància. De fet, durant la primera meitat del segle XX la tuberculosi constituïa el problema epidemiològic més greu de la societat valenciana. Les condicions mediambientals i socials afavorien la presència i transmissió de la malaltia: habitatges insalubres, amuntegament, alimentació deficient, existència de tuberculosi bovina, etc.
L’any 1899 es va fundar la Liga Valenciana contra la Tuberculosis, l’objectiu de la qual era la creació de sanatoris antituberculosos gratuïts per a poder atendre els tuberculosos pobres. Així, amb l’ajuda econòmica de la reina María Cristina i d’una subscripció popular, el metge valencià Francisco Moliner va poder inaugurar el 15 de juliol del 1899 el Sanatori Antituberculós de Portaceli. A banda dels sanatoris, a començaments del segle XX van crear-se els dispensaris antituberculosos, que constituïen un segon eix en la lluita contra la malaltia. El primer dispensari d’aquestes característiques de València es va inaugurar el 1912 i fou instal·lat provisionalment a l’antiga Casa de Socors del carrer Serrans, ja que aquesta infraestructura s’havia traslladat l’any anterior al costat del pont de Sant Josep.ssss1 Posteriorment, el dispensari va ser traslladat a la Casa de Socors de la Glorieta. Els objectius dels dispensaris antituberculosos eren la planificació de campanyes de divulgació científica i educació de la població, la investigació dels possibles focus de contagi i de transmissió de la malaltia i el diagnòstic precoç de la malaltia. També tenien una funció assistencial de tractament de malalts, ja que es decidia si el malalt podia seguir un tractament ambulatori en el mateix dispensari, o en calia l’ingrés en un sanatori (Barona, 2002: 278). El dispensari central antituberculós de València estava situat al xamfrà del camí del Grau (actual avinguda del Port) i del camí Vell del Grau (actual carrer de les Illes Canàries).