Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

52 страница из 115

El poema dramàtic de Goethe conté, doncs, la consciència crítica de la civilització moderna, perquè rere la bellesa dels versos s’amaga la veritat sobre la violència que acompanya tota dominació i l’obtenció dels guanys. La veritat és amagada en la profunditat del text i és assequible només a través del treball de l’anàlisi. La superfície ofereix una imatge que justifica precisament el contrari: la força, la vitalitat i l’oblit. Les obres literàries no són receptes unívoques i poden esdevenir extraordinàriament perilloses si es converteixen en missatges literals, executables com una ordre. El poema de Goethe és un mirall que, com l’escut de Perseu, reflecteix les serps que preferiríem no veure. Per poder-nos veure reflectits en aquest mirall, cal tenir el valor; cal admetre que ens hem d’emmirallar no només en la grandesa d’aquest personatge, sinó també en els seus impulsos més indignes. Han abundat les lectures de Faust que giraven en cercle com una tautologia: una gran obra d’un gran autor que és gran perquè és gran. Però la grandesa de Goethe és la seva capacitat de transmetre allò que ningú no voldria saber mai i mostrar els fonaments més foscos de la nostra civilització occidental (i no només d’Alemanya).