Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

54 страница из 115

O potser no, potser el desig de la mort és només un últim autoengany per evitar reconèixer el terror i dissimular la certesa inqüestionable que ell també serà finalment esborrat.

Només aquell que s’ho proposi fermament, diuen les veus del final del drama de Goethe, podrà ser redimit (Faust, 11.936-7). Aquest raonament es basa en una lògica mercantil que preveu un guany segur per a aquell que hagi fet una inversió conscient d’esforç. Et dono això per allò, la llei del mercat és aquesta. I des d’aquesta òptica, resulta un negoci especialment magre que la Margarideta hagi trobat un destí tan dur, encara que només hagi pecat una sola vegada. La moral dels filisteus que compten el nombre dels errors comesos queda així desemmascarada perquè al cel, els pecats no es compten. Goethe aposta per un bé capaç de suspendre el càlcul. La lògica de la redempció no pot ser la balança d’un venedor de fruita que per tantes peces de coure dóna la quantitat exacta de la seva mercaderia.

El pacte entre Faust i el dimoni és la imatge arquetípica de l’intercanvi present en totes les transaccions mercantils. La meva ànima per un instant de felicitat, diu Faust d’entrada. L’haurà guanyada, aquesta aposta?