Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

70 страница из 115

El poema sobre el comte Arnau no és un text tancat; sabem prou bé que el poeta l’ha anat gestant en diferents fases, i la construcció plena d’interrupcions hi ha deixat sutures visibles. La primera part d’Arnau encara no qüestiona gaire la llegenda en si, sinó que el poeta simplement conta els fets guardats en la memòria del poble. Amb la segona i la tercera part, però, desperta la consciència ètica del comte. L’indomable cavaller descobreix els seus lligams amb els altres. I a partir d’aquest instant de reconeixement, ja no pot perdre de vista el seu deute no pagat –amb la seva esposa, amb l’abadessa, amb les filles i també amb els seus mossos, als quals deu el jornal des de fa una eternitat. La figura romàntica de la primera visió del poema només volia viure més i més, però ara, dins de l’heroi, hi desperta la consciència crítica. I amb aquest desvetllament, el protagonista mai més no serà capaç de viure en el pur oblit de les conseqüències dels seus actes. Arnau «comença a saber-se ésser moral que pren distància crítica del seu doble».ssss1 I tot just quan l’heroi comprèn que existeix només com a cançó i que és un fantasma empresonat dins de la llengua, dins un llegat que es transmet hermèticament sense cap mena de reflexió, pot començar a buscar la solució.