Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

73 страница из 115

El repte del punt zero de la literatura és impossible perquè les paraules no desapareixen així com així. Ara bé, allò que sí que pot perdre’s és la clau per llegir-les. «La mateixa imatge pot significar perfectament tant una virtut com un pecat, i amb això, si fa o no fa, qualsevol altra cosa», ens avisa Franco Moretti en el seu comentari de Faust.ssss1 ¿Com llegir, doncs, les figures retòriques que són massa llunyanes per a poder-les reconèixer instantàniament? A partir del moment que ja no compartim una mateixa tradició i un sol i rígid sistema de valors, les imatges poètiques es tornen opaques. Però encara que tots els camins d’accés a la lectura d’una figura s’esborrin, el signe no serà mut, sinó que les possibilitats de significació es multiplicaran. Com més llunyana és una figura poètica, més oberta es torna. Si hi ha hagut una interrupció de la tradició, llavors qualsevol objecte, qualsevol figura, qualsevol relació pot voler dir qualsevol cosa. Si tenim un signe, tindrem –ho vulguem o no– un significat. Si hem perdut la clau i amb això l’accés a l’origen de la imatge, llavors qualsevol lector pot interpretar el signe com ell vulgui.