Читать книгу Una pàtria prestada. Lectures de fragilitat en la literatura catalana онлайн

74 страница из 115

L’obertura interpretativa que autoritza les lectures més personals i intransferibles no és, però, innocent. Si ens sentim lliures d’atribuir a les imatges el significat que vulguem, és només perquè ja no hi ha cap significat que pugui irritar prou per ser prohibit. La cultura ha perdut el seu pes en la societat i ja no té la capacitat de soscavar les estructures que de debò determinen les condicions de vida. En la modernitat, l’art és pur entreteniment. Goethe ja va preveure que en el cas del seu drama «totes les lectures seran vàlides».ssss1 El preludi, que consisteix en un diàleg entre el Poeta i el Director, anuncia que l’objectiu de la peça és divertir el públic (Faust, 92). El Poeta defensa que cal construir una obra tancada, mentre que el Director sap que han vingut altres temps i que ara totes les coses s’han de tallar en fragments; cal produir in Stücken, en trossets. El drama de Goethe es basa en veus que es barregen indestriablement, en una acció que no avança i que es col·lapsa en episodis inconnexos. La segona part de Faust agreuja la situació amb el relat sobre un passat que és transmès amb les imatges al·legòriques que ja no podem desxifrar com a unívoques.