Читать книгу La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí. (1372-1396) онлайн
16 страница из 109
El rei Pere, per un document datat el 22 de gener de 1386 (doc. 100) ratificà les donacions vitalícies fetes a favor del seu fill l’infant Martí: Camarasa i altres llocs erigits en marquesat a Catalunya (Barcelona, el 22 de gener de 1358); Elx, amb el seu port, i Crevillent (Girona, 8 d’agost de 1358); i la baronia de Xèrica, junt a Uixó i Alfondeguilla (Barcelona, 6 de juliol de 1372). A la mort de l’infant, totes haurien de retornar al patrimoni reial (doc. 1).44
Poc va durar, però, l’alegria de l’infant Martí. El 12 d’octubre d’aquell mateix any de 1386, el rei Pere va ordenar al portantveus del governador de València que segrestés les possessions de l’infant Martí. El 17 d’octubre de 1390 el seu germà, Joan I, reiterava l’ordre de segrest sobre les propietats de Vall d’Uixó, Serra d’Eslida, Fanzara, Suera, Caudiel, el Toro i Novalitxes. Totes elles havien estat empenyorades com a garantia dels préstecs fets a la Corona als banquers catalans Pasqual i Esquerit, i en no poder retornar els diners calia cedir les penyores als creditors.45 Dos anys més tard, el 15 de gener de 1392, aprovava les vendes fetes pel seu germà Martí dels drets sobre el marquesat de Camarasa, Llíria, Uixó, Eslida, vall de Seta i Penàguila o del dret de lluïció o lluïsme d’aquells llocs. Recuperada part del seu patrimoni, l’infant Martí, al seu torn, transmeté la possessió a la seua esposa, Maria de Luna, del marquesat de Camarasa, Llíria, serra d’Eslida, Vall d’Uixó, Vall de Seta i la vila de Penàguila en el Regne de València, el 30 de gener de 1392 (doc. 260).46 Posteriorment, els ja reis de la Corona d’Aragó, Martí I i Maria, van expedir nombrosos documents que recollien els capítols i sindicats acordats amb l’aljama d’Uixó (conjuntament amb d’altres viles i ciutats) per a la redempció dels censos.47 Finalment, el 16 de juny de 1417, el rei Alfons el Magnànim va incorporar a la Corona el castell i vall d’Uixó, amb el seus termes i alqueries (citant l’Alcúdia, Benigafull, Zeneta, Benissahat, Benigasló, Alfondeguilla i les Alquerioles) amb tota la seva jurisdicció, i en va prohibir la infeudació.48