Читать книгу La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí. (1372-1396) онлайн

56 страница из 109

¶ ²⁸ Á. L. JAVIERRE, Maria de Luna..., p. 174. ¶ ²⁹ Francisco SEVILLANO COLOM, «Apuntes para el estudio de la Cancillería de Pedro IV el Ceremonioso», Anuario de Historia del Derecho Español, XX (1950), pp. 137-229; Josep TRENCHS i A. M. ARAGÓ, «Las cancellerías de la Corona de Aragón desde Jaime I a la muerte de Juan II», dins Folia Parisiensia 1, Saragossa, Institución Fernando el Católico-CSIC, 1983.

¶ ³⁰ Rafael CONDE Y DELGADO DE MOLINA i Milagros CÁRCEL ORTí, «La Corona de Aragón: documentación real. Tipologia (siglos XIII-XIV)», en Diplomatique Royale du Moyen-Âge XIII^e-XIV^e siècles. Actes du colloque, Porto, Faculdade de Letras, 1996, pp. 273-297. ¶ ³¹ Beatriz CANELLAS i Alberto TORRA, Los registros de la cancilleria de Alfonso el Magnánimo, Madrid, 2000. ¶ ³² Antonio M. ARAGÓ CABAÑAS, «La escribanía de Juan I», en La Corona de Aragón en el siglo XIV. Congreso de Historia de la Corona de Aragón (8. 1967. Valencia). València, [s. n.], 1973, vol. 2, pp. 269-293; M. Teresa FERRER I MALLOL, «El Consell reial durant el regnat de Martí l’Humà», en XV Congreso de Historia de la Corona de Aragón, Saragossa, Departamento de Educación y Cultura, 1996, tom I, vol. 2, pp. 173-190 i Milagros CÁRCEL ORTÍ i Vicent PONS ALÓS, «La Cancillería de Martín el Humano a través de los Registros Notariorum (1396-1410)», en SCRIPTA, Revista internacional de literatura i cultura medieval i moderna, 6 (2015), pp. 1-23. Treballs que inclouen la nòmina del personal funcionari de la Cancelleria i càrrecs de la cort. ¶ ³³ Per descomptat, l’arxiu senyorial de l’antic comtat de Luna, es completa i reconstrueix amb els documents que ara es custodien a l’Arxiu del Regne de València. ¶ ³⁴ Jaume RIERA I SANS, Catálogo de memoriales e inventarios del Archivo de la Corona de Aragón (siglos XIV-XIX), Madrid, Ministerio de Cultura, 1999 i Rafel CONDE Y DELGADO DE MOLINA, La Brújula. Guía del Archivo Real de Barcelona. Pere Benet (1601), Madrid, Ministerio de Cultura, 1999. ¶ ³⁵ De fet considere que hi deu haver milers de documents referents als afers, gents i institucions d’Uixó registrats al llarg dels quasi cinc segles d’activitat administrativa de l’Arxiu Reial de Barcelona. A partir del 1419, per una petició de les Corts valencianes, es disposa el registre dels actes referits a València de forma independent, encara que seguint les sèries habituals, abans descrites, tot ordenant-se que romangueren ubicades a l’Arxiu Reial de València. Aquesta descentralització accentua el caràcter politerritorial de la Corona catalanoaragonesa i eixampla el particularisme del territori valencià amb la construcció a partir d’aleshores d’una maquinària de gestió governativa pròpia, al voltant de les Corts i de la regència del virrei a València. Vegeu Carlos LÓPEZ RODRÍGUEZ, «El Archivo Real y General del Reino de Valencia», Cuadernos de Historia Moderna, 17 (1996), pp. 175-192. ¶ ³⁶ Vegeu Alberto TORRA, «Los registros de la Cancelleria de Jaime I», en M. Teresa FERRER I MALLOL (ed.), Jaume I. Commemoració del VIII centenari del naixement de Jaume I, Barcelona, IEC, 2011-2013, vol. 1, pp. 211-229. ¶ ³⁷ Memorial antic de l’Arxiu encara hui d’obligada consulta ja que classifica pels topònims i ordena cronològicament milers de referències documentals rastrejades en les sèries de registres de la Reial Cancelleria i de volums de la batllia general i del mestre racional, relatives a totes les alienacions fetes del reial patrimoni, mitjançant vendes, cartes de gràcia, empenyoraments, infeudacions, concessions, donacions per diners o permutes per franqueses; amb el que fou un intent de recuperar drets i rèdits per a la Corona o una mena de capbrevació del patrimoni reial a la Corona d’Aragó. Mentre que el corresponent al Principat de Catalunya, roman inèdit, s’ha editat El patrimonio real en Aragón durante la Edad Media. Índice de los documentos consignados en el Liber Patrimonii Regii Aragoniae del Archivo de la Corona de Aragón, Saragossa, Anubar, 1986 per Anastasio SINUÉS RUIZ i el Liber Patrimonii Regii Valentiae (a partir d’ara LPRV), València, Publicacions de la Universitat de València, 2006, editat per Carlos LÓPEZ RODRÍGUEZ. Vegeu també l’article de J. E. MARTÍNEZ FERRANDO, «Un interessant índex històric de pobles valencians», Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, XVI (1935), pp. 198-208 i 296-301. ¶ ³⁸ Vegeu Honori GARCIA I GARCIA, Estado económico social de los vasallos en la gobernación foral de Castellón, Vic, Imp. Ausetana, 1943, pp. 16-17. ¶ ³⁹ Segons consta en els llibres ordinaris de la Tresoreria Reial de l’oficina del mestre racional compilats per Pere Jordà d’Urries, tresorer general, cfr. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 312, f. 29r. La compra del castell i la Vall d’Uixó entre el rei Pere i el seu oncle, fou fraccionada en diverses pagues fins arribar a la quantitat dita, aquests càrrecs estan als volums del mestre racional, cfr. ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 311, f. 18r, LPRV núm. 2890, p. 562 i ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 312, f. 29r. LPRV núm. 2889, p. 562. ¶ ⁴⁰ ACA, Reial Patrimoni, Mestre Racional, volum 456, [volum molt deteriorat]. LPRV núm. 2891, p. 562. ¶ ⁴¹ ACA, RC, Registre 1540, f. 38v. LPRV núm. 2867, p. 558. LPRV núm. 2892, p. 562.