Читать книгу La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí. (1372-1396) онлайн

8 страница из 109

2

Qualsevol que siga l’objecte d’una investigació sobre l’època medieval i moderna a la Corona d’Aragó, deuria recórrer als registres de la seua Cancelleria. L’engranatge administratiu es trobava a la fi del segle XIV, període que ens ocupa, plenament consolidat. Tenia més d’un segle d’experiència. Des de mitjan segle XIII, amb la influència de les pràctiques notarials, el desenvolupament del ius commune i la generalització de l’ús del paper com a matèria escriptòria, la Corona d’Aragó havia anat desenvolupant un eficaç aparell burocràtic. La codificació del seu funcionament a partir de la promulgació de les Ordinacions de la casa i cort de Pere el Cerimoniós (1344) estructurà les pràctiques consuetudinàries de registració dels documents. Es diversificaren els manaments i privilegis regis expedits, i es va desenvolupar una cúria de funcionaris cada vegada més especialitzats en les diverses tasques que implicava l’expedició de la documentació reial. El canceller i el vicecanceller n’ostentaven la presidència. El regent i el protonotari o guarda-segells comandaven una veritable host de secretaris, escrivans de manament, escrivans de registre, selladors, calfador de cera, peticionarii, verguers i correus. El nomenament d’un arxiver o tinent les claus de l’Arxiu Reial (el primer recaigué en l’escrivà Pere Perseia en l’any 1346) culminà aquest període de reglamentació de la Cancelleria durant el regnat del rei Pere el Cerimoniós, pare de l’infant Martí.²⁹