Читать книгу De València i Mallorca. Escrits seleccionats онлайн
81 страница из 216
En setembre de 1962 la seua vida experimentà un notable gir, ja que ingressà al Monestir de Montserrat, primer com a postulant i després com a novici; i al cap de dos anys hi féu la primera professió. En juny de 1963 es llicencià en Filosofia i Lletres. Secció de Filologia Romànica a la Universitat de Barcelona i defensà la tesi de llicenciatura, que tractava sobre el romancer balear. I en setembre d’aquell any obtingué el premi extraordinari de llicenciatura. «Eren els temps en què la Filologia Romànica tractava encara de tota la Romània, i no com ara, que s’ha anat dividint i subdividint fins al punt que els estudiants de Filologia Catalana no estudien ni provençal, ni francès, ni italià, llengües i literatures indispensables per a entendre com cal l’evolució del català i de la seva literatura, i pràcticament no s’hi dóna gens de llatí, igualment indispensable per a conèixer el català», ha afirmat recentment en una conversa informal.
Ja abans d’acabar els estudis va publicar dos articles que encetaven la seua trajectòria intel·lectual, gràcies a un dels quals, dedicat al romancer tradicional espanyol a Mallorca, va establir relació epistolar amb Ramón Menéndez Pidal, mestre de filòlegs. Així mateix, a la Universitat de Barcelona va poder gaudir d’excel·lents professors, entre els quals, a més de Martí de Riquer, cal esmentar Antoni Vilanova, Antoni M. Badia i Margarit, Joan Bastardes, Joan Petit, Carlos Seco, José Manuel Blecua… «Amb en Blecua [ha recordat també], un altre professor excel·lent, ens vàrem fer molt amics, fins al punt que volia que em quedés amb ell a la Universitat. Fins i tot, quan vaig entrar a Montserrat, els primers dies em venia a veure molt sovint i em deia: “¡Salte, que te necesito!”».5 En 1965 Josep Massot esdevingué director de la revista internacional Studia Monastica, càrrec que va mantenir fins a 1994, i també intervingué en la celebració del II Congrés Litúrgic de Montserrat.