Читать книгу Mercados del lujo, mercados del arte. El gusto de las elites mediterráneas en los siglos CIV y XV онлайн

96 страница из 265

ssss1Ibidem, p. 231: que allí véerem molta singular relíquia […] lo qual és monestir de monges negres de Sent Benet, e en lo qual són les sepultures de tots los reys de França morts.

ssss1Ibidem, p. 231: anarem a mirar un Castell Reyal, appellat lo Bosch Vissen, qui és mige legua de París; molt singular fortalsa.

ssss1J.-E. Martínez Ferrando: San Vicente Ferrer y la casa real de Aragón, Barcelona, Biblioteca Balmesiana, 1955, pp. 95-96, doc. 59: la ciotat és molt gran e populosa, bells edificis, és pus gran que València. Diumenge pus prop passat, lo Papa celebrà en pontifical en la església catedral e consecrà l’altar del cap de la Església, que és opinió comuna que será la pus sumptuosa e bella església del món, tot de pedra marmórea. Es tal obra ten bella e més molt se demostra de part de fora que de dins…

ssss1J. Vives Miret: «Els sepulcres reials del monestir de Santes Creus», Studia Monastica, VI (1964), pp. 359-379. B. Ch. Rosenman: The Royal Tombs at the Monastery of Santes Creus, Minnesota, University of Minnesota, 1983. Íd.: «Tomb canopies at the cloister at Santes Creus», Studies in Cistercian Art and Architecture, II (1984), pp. 229-240. F. Español: El gòtic català…, op. cit., pp. 39-46. J. Barrachina Navarro: «El Mestre Bartomeu de Girona», Locus Amœnus, 7 (2004), pp. 115-135. Íd.: «El Mestre Bartomeu de Girona», en L’Art gòtic a Catalunya. Escultura I: La configuració d l’estil, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 2007, pp. 53-65. F. Español Bertrán: «L’art al servei de Jaume II: els mausoleus dinàstics i el claustre de Santes Creus portaveus àulics», Lambard. Estudis d’Art medieval, 22 (2010-2011) pp. 165-202.