Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

15 страница из 67

Sense aquests tres noms, segurament aquest pont ja no existiria, i aquest racó de la ciutat tindria qualsevol altra forma. L’existència de la Petite Ceinture va molt més enllà d’uns mapes que encara es veuen cartogràficament obligats a registrar el traçat d’unes vies mortes.

La literatura permet, més enllà de la transformació de llocs en espais, més enllà de la relació entre el lloc històric i el lloc de la memòria, retornar a l’indret: hi ha indret allà on la desaparició i l’oblit implícit en la transformació del lloc en espai resisteix a la desmaterialització, hi ha indret quan els llocs deixen de tenir la seva forma en l’oblit, però ja no poden recobrar la forma del que eren com a record o del que haurien estat com a record. De la mateixa manera que tot allò que en la mirada és distància és llunyania, la proximitat amb l’indret és el retorn des d’aquesta llunyania, però pertany encara a aquesta llunyania, per més propera que pugui semblar. Ara bé: en el moment que un indret es fa present i permet albirar que conté tanta memòria com avenir, ja no és possible no considerar aquest indret com una cruïlla. Tot allò que en la transformació del lloc en espai no desapareix és l’indret. Hi ha indret quan la darrera transformació d’un lloc en un espai té en compte les anteriors, totes les anteriors, i s’hi relaciona fins al punt de reconèixer que tot espai és sempre semipropi i semialiè; fins i tot quan es tracta d’un no-lloc, la consciència d’aquesta definició negativa ja permetria considerar-los espais en què la buidor és una forma de presència humana que no deixa d’interrogar-nos. L’ètica dels espais és el retorn als indrets.