Читать книгу El far de Løndstrup. Assaig sobre la memòria moral dels espais онлайн

58 страница из 67

La vehemència d’aquestes paraules s’ha d’entendre per l’absoluta convicció –en 1928– que el que ell esperava de la prosa –no de la novel·la, de la qual no esperava gaire res–podia situar-se en l’espai que havien construït Stendhal i Proust. Referint-se a aquest, escriu:

l’ambició de l’escriptor és la mateixa que la de tots els descriptius que han existit fins ara: arribar a fer un retrat d’un home vivent i posar-lo sobre un paisatge i a dins d’una atmosfera operant i real. (…) No heu de fer sinó recordar el relleu enorme que tenen certes figures de Proust: Charlus, Françoise, la cuinera, Odette Swan…Llegiu el llibre i sentiu aquestes figures que respiren al vostre costat.ssss1

Si tenim present que, en aquell moment, Pla es dedica fonamentalment a escriure llibres a partir de l’experiència periodística, de les coses vistes, i del reportatge de circumstàncies, i que ja té unes quantes pàgines amagades que, reescrites fins a l’extenuació, esdevindran El quadern gris, s’entén que Stendhal i Proust l’interessen tant perquè li permeten una refundació periodística del memorialisme literari i una refundació narrativa del periodisme. En el cas de Stendhal, per les Promenades, en el cas de Proust, per la manera com la seva prosa es relaciona amb la matèria: «La gran novetat de Proust –l’única, potser, de la seva obra– es troba en el material humà que manipula»;ssss1 però en aquesta afirmació, tan important és la idea de material com la idea de manipulació. Aquesta manipulació no és merament tècnica, d’ofici, sinó que parteix d’un fet completament diferent, que és la gran aportació de Proust que Pla subratlla: