Читать книгу Vides truncades. Repressió, víctimes i impunitat a Catalunya (1964-1980) онлайн

24 страница из 139

* * * * * * *

Si n’exceptuem el primer dels casos objecte d’estudi, els dinou restants cal emmarcar-los cronològicament en els darrers anys de la dictadura franquista i la Transició. Un període complex respecte al qual Pere Ysàs ja ha posat de manifest tant els avenços que s’han portat a terme en l’àmbit de la recerca, com el perill que representa l’existència d’un «assagisme sovint notablement desinformat i un debat massa condicionat per les posicions polítiques actuals», la qual cosa condueix a «visions simplistes, esbiaixades i políticament interessades» respecte d’aquesta etapa.ssss1 Així, el nostre treball, Vides truncades, es troba emmacat en els anys finals del règim, caracteritzats tant per l’increment en la capacitat de mobilització dels sectors més dinàmics de la societat, amb un antifranquisme com més anava més estès i transversal, com per l’accentuació d’unes evidents mostres de discrepàncies internes en les instàncies governamentals. Malgrat la voluntat del règim d’intentar limitar els efectes del desarrollismo a un àmbit merament econòmic, fou evident que aquesta evolució també havia de tenir conseqüències de caire social i polític, amb el desvetllament d’uns moviments socials de tipus estudiantil, veïnal o obrer, que de forma gradual i continuada, sense arribar a fer trontollar el règim, sí que van fer evident l’existència d’amplis espais de dissentiment en aquella societat. És a dir, la plasmació d’una societat més conflictiva.