Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

54 страница из 67

La segona és de Laborde (1975: 94-96), prèvia a la Guerra del Francés:

La ciutat de Dénia, que hom troba aproximadament a tres llegües d’Oliva, es presenta sota un aspecte imponent, construïda com està a la vora de la mar i al peu d’una muntanya coronada de velles muralles. Dissortadament, aquest conjunt perd força quan hom el veu de la vora, i la mirada, que només hi descobreix ruïnes, deixa córrer la imaginació i la memòria, que, en efecte, hi troben nombrosos motius d’interès i de meditació. Aquestes restes de murs circulars, sobre les quals avui bat la mar i l’interior de les quals ha estat omplert per la sorra, foren, en altre temps, el recinte d’un port gran i freqüentat. Aquestes ruïnes que coronen la muntanya antigament foren un temple famós consagrat a Diana. D’ací l’origen dels noms antics Dianium, que els romans donaren a la ciutat, i Artemisia, que va rebre dels grecs, entre els quals la mateixa deessa era anomenada així. Aquests darrers coneixien també Dénia pel nom d’Hemeroscopium, que vol dir sentinella del dia, perquè era un punt de reconeixement per als navegants, que la veien des de lluny. El Montgó, muntanya distant una llegua i mitja de Dénia, pel costat de ponent, és visible de quinze llegües enllà de la mar.