Читать книгу Dénia. La ciutat i el castell. L'arquitectura militar baluardada (Segles XVI-XIX) онлайн

62 страница из 67

El procés de demolició de les muralles degué ser ràpid, però per etapes. És possible que s’iniciara pel front est o marítim del recinte, on estaven els principals interessos urbanístics: la construcció del teatre (1868-1869), l’obertura dels carrers de la Mar, de Diana i del primer tram del Marqués de Campo, la urbanització de l’actual Glorieta del País Valencià (1873). Tot aquest àmbit s’edificà en pocs anys: el 1881 estava definitivament configurat. En canvi, al front oest, segons el plànol d’alineacions de Patricio Ferrándiz, de 1872,ssss1 encara estaven les muralles, que no tardarien a desaparéixer. Al front nord, on no hi havia expectatives urbanístiques, no es produí cap demolició, per la qual cosa les muralles han perdurat fins avui.

En el plànol de 1877 ja no apareixen les muralles, exceptuant les de l’actual Ronda de les Muralles: el procés de demolició iniciat cap al 1867 havia finit.

17. Plànol dels voltants del portal de Terra, de Patricio Ferrándiz, 1872. (AMD)

ssss1 Un cas extrem, però semblant, és el de la vila d’Alcoi, que amb una orografia més accidentada presenta una trama urbana ortogonal de difícil lectura (Torró i J. Ivars, 1989).