Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

175 страница из 200

ssss1Miguel de Cervantes: Don Quijote de la Mancha, Madrid, Real Academia Española-Asociación de Academias de la Lengua Española, edició del IV Centenario a cura de F. Rico, 2004 (1a ed. 1605): «Segunda Parte», cap. XXIV «Donde se cuentan las zarandajas tan impertinentes como necesarias al verdadero entendimiento de esta grande historia», p. 740.

ssss1ARM, Suplicacions 5, f. 85v.

ssss1Meillassoux: Anthropologie…, p. 240.

ssss1C. Hasnaoui: «Esclavos y cautivos según la ley islámica: condiciones y consecuencias», dins Ferrer; Mutgé: De l’esclavitud…, pp. 1-15, esp. pp. 14-15.

ssss1Hernando: Esclaus…, pp. 234-235.

ssss1M. Barceló; M. A. Carbonero; R. Martí; G. Rosselló-Bordoy: Les aigües cercades. Els qanat(s) de l’illa de Mallorca, Palma, Institut d’Estudis Baleàrics, 1986, p. 24. M. Barceló; H. Kirchner; J. M. Lluró; R. Martí; J. M. Torres: Arqueología medieval. En las afueras del «medievalismo», Barcelona, Editorial Crítica, 1988, p. 204.

ssss1Diego de Haedo: Topografía e historia general de Argel, por el maestro Fray Diego de Haedo, Madrid, Sociedad de Bibliófilos Españoles, 1927 (1a ed. 1612) 3 vol. En el vol. III, p. 88, narra la peripècia d’un corsari valencià que va projectar un atac al port d’Alger per cremar les naus corsàries que hi trobaria. Va salpar els primers dies del mes d’octubre de 1567 ja que «entrando entonces el invierno, los cosarios estarían ya recogidos en Argel; y haciéndole buen tiempo y siendo la travesía de Valencia a Argel no más que de doscientas y cincuenta millas, en tres o cuatro días llegó Juan Gasco con sus bergantines a la vista de Argel». Abans (vol. III, p. 74) Haedo havia esmentat aquesta estacionalitat de l’activitat corsària. El 3 d’abril de 1563 el «rey» d’Alger, Hassan Bajà, va plantar setge a la plaça espanyola de Maçalquivir. El 24 de juny hagué d’aturar l’atac i retirar-se per l’arribada de reforços als assetjats: «Do llegados a los veinte y cuatro del mes de junio, los cosarios, que eran muchos, y que con el dicho Asán Baxá se habían hallado en aquella jornada, vinieron muy descontentos, así porque no salieron con su intento, como porque con la ocasión de aquella guerra habían perdido todo el verano, sin salir en corso de que viven y se sustentan, en tal manera que, dexando de robar dos meses, a la hora mueren de hambre, que no se sabe como el diablo les lleva en una hora, lo que ganan y roban todo un año».

Правообладателям