Читать книгу Captius i senyors de captius a Eivissa. Una contribució al debat sobre l?esclavitud medieval (segles XIII-XVI) онлайн

189 страница из 200

ssss1E. Aguiló: «Actes de la elecció dels síndichs de la ciutat y de les parròquies foranes per fer sagrament y homenatge a n’Alfons de Aragó com a rey de Mallorca. 1385», BSAL, 9 (agost 1901), Palma, pp. 119-121. A. Ortega Villoslada: «Documentos referentes al reino de Mallorca en los archivos de París», Mayurqa, 29 (2003), pp. 341-356; ofereix la signatura: Archive Nationel de Paris, JJ-270 «Tresor des Chartes». Hi ha una altra llista de 1291, vegeu S. M. Cingolani; A. Ferrer Abárzuza: Eivissa i Formentera entre dos regnes. 1285-1298, Premi Nit de Sant Joan 2012, Institut d’Estudis Eivissencs, en premsa.

ssss1Verlinden: L’esclavage…, vol. I, p. 511; AHE, Llibre de la cadena, f. 29r.

ssss1AHE, Llibre de la cadena, f. 136r.

ssss1AHE, Registre de lletres, f. 81r-v.

ssss1Macabich: Historia…, vol. I, pp. 446-447; aquest autor no en cita la procedència. L’original del document no s’ha pogut localitzar en els Llibres de juraria d’aquella data, ni en l’immediat anterior ni en el posterior; tampoc en el Registre de lletres d’aquells anys. Segons Macabich el governador, el 22 d’abril, per ordre del rei, va manar que els 150 captius moros que hi havia fossin venuts i trets de l’illa per a la seua major seguretat. La universitat va al·legar en contra d’aquella mesura que sempre va haver-hi captius i que això no va causar cap dany; que quan els moros captivaven cristians aquells captius servien per fer intercanvis; que era amb els captius que s’extreia la sal; que els principals de l’illa formaven la companyia de cavalls i que sense captius no podria mantenir-se aquella cavalleria; que en cas d’epidèmia com l’escaiguda el 1652 eren els captius qui enterraven els morts. El fragment transcrit és també de Macabich (Historia…, vol. I, p. 447), qui afirma que és de data de 12 de juliol [de 1654].