Читать книгу Els llibres de Consells de la vila de Castelló (1374-1383) онлайн
87 страница из 106
||12r Ítem, fon proposat en lo dit conssell per los dits honrats jurats que com en lo dia de hir, sobre una protestació per en Matheu Caro, Berenguer Solà, Pedro de Còria et sos companyons, imposadors de la dita vila, contra los dits honrats jurats et conssell proposada, fos estada feta resposta per los dits jurats segons la voluntat del conssell tengut et celebrat en lo dia de dimarts proppassat, a .XI. del sobredits mes et any. La qual fon lesta et proposada davant lo justícia de la dita vila, et proposada aquella, lo dit justícia, per los dits honrats jurats fon request que·s degués [a]ssegurar de les persones45 la dita protestació proposants. Et com lo dit justícia volgués fer la dita seguretat, et metre aquells en la presó tro donassen fermança de dret, l’onrat en Domingo Miró, regent l’ofici de la governació, manàs al justícia que no s’entrametés de la dita rahó, com ell no fos jutge, ans ho fos ell. Et en presència dels dits honrats regent l’ofici de la governació et justícia foren dites diverses paraules injurioses per los dits imposadors, de les quals paraules correcció alcuna no és estada feta ne de present se fa. Perquè demanen al dit conssell com se hauran en los dits afers. Et tenint lo dit consell, vench en Matheu Caro et en Domingo Bernat, per si et per sos companyons compradors de la imposició, et dixeren que no entenien haver res proposat a injúria, greuge o difamació del conssell, jurats, oficials o altres persones privades, sinó a fi pensan que diligència no y fos haüda en passat, et per ço que per avant major diligència hi fos haüda. Et informats aprés de la diligència dels jurats passats, et conssell et jurats presents, et que en ells no és romàs de haver blats a obs et necessitat de la dita universitat et singulars, per tal, dixeren en presència del dit conssell, justícia et jurats que renunciaven a la dita scriptura que proposada havien, et volien que aquella anàs per no posada, ans [que·s] dampnàs et cancel·làs allí hon notada ere.46 Però dixeren et protestaven que per rahon de la present renunciació alcun prejudici no·ls en fos feyt en son dret de la imposició si alcú los en […].