Читать книгу D'Ors a Fuster. Per una història de l'assaig en la literatura contemporània онлайн

48 страница из 49

En clau molt més popular, cal recordar l’impacte de l’article de costums, conreat gràcies a la contribució inicial d’escriptors com ara Robert Robert (1830-1873) i, una mica més tard, Emili Vilanova (1840-1905), entre altres. Al marge de consideracions més acurades, la literatura costumista servirà com a fil conductor d’una llarga sèrie d’autors, una part de l’obra dels quals beurà d’aquesta tradició i s’inscriurà de manera més o menys fidel o irònica, des de Josep Carner i Josep Pla fins a Empar Moliner o Quim Monzó, per esmentar noms molt més recents.

La cronologia dels autors que estem esmentant ens duu inevitablement al Modernisme, un moviment que, com diu Marfany (1986: 143), «per la natura mateixa d’allò que [el] caracteritzava, la crítica radical i global de la cultura i la societat catalanes coetànies, [va] produir un volum considerable de prosa assagística». Com el mateix autor recorda, una part important d’aquesta contribució es fa en castellà, des de les pàgines de mitjans escrits en aquest idioma. Ja ho hem advertit al començament: la interferència del castellà en l’assaig, per raons diverses, ha estat una constant entre els autors catalans des del segle XIX, i no sembla que haja de canviar la situació al començament del XXI. La interessant contribució de Raimon Casellas (1855-1910) a la crítica d’art en La Vanguardia entre 1892 i 1899, per exemple, es va publicar íntegrament en castellà. Així i tot, aviat trobarem manifestacions de caràcter assagístic en català de la mà d’autors com ara Jaume Brossa (1868-1919) i Alexandre Cortada (1864-1925), tots dos vinculats a una de les principals revistes modernistes, L’Avenç (on el mateix Casellas publicà cinc articles en català, per cert). Fora d’aquest nucli inicial –i al marge d’altres noms que també podríem evocar, com ara Pere Coromines (1870-1939) i les seues Cartes d’un visionari–, cal esmentar la contribució del mallorquí Gabriel Alomar (1873-1941), qui va participar en la revifalla modernista de 1904 al voltant d’El Poble Català i va influir en la formulació del pensament d’Eugeni d’Ors.