Читать книгу La gran depuració. Catalanistes, marxistes, nazis, jueus i traïdors. Desmuntant l?anticatalanisme espanyol онлайн

4 страница из 20

A hores d’ara, sembla evident que si alguna vegada ha d’encaixar de manera estable el trencaclosques hispànic, això no serà possible sense un canvi de mentalitat en la cultura democràtica, en la percepció d’una ciutadania més sensible a la diversitat i en el reconeixement explícit d’Espanya com un Estat plurinacional.

«L’anticatalanisme no havia evolucionat gens», constata Viadel sobre l’episodi estatutari protagonitzat pel Govern de Pasqual Maragall. «L’Espanya visible, l’oficial, continuava sense entendre res». I es proposa desvelar el conjunt de prejudicis sobre els quals es fabrica, encara que siga per pur tacticisme polític, el discurs de l’anticatalanisme. Una classe de tòpics i un tipus de discurs que els valencians coneixem molt bé i que fan molt pertinent que l’autor presente el cas del País Valencià com l’avantguarda de l’anticatalanisme espanyol.

Quan escric aquestes ratlles, una dreta política en declivi electoral després de vint anys llargs en el poder al Palau de la Generalitat, aprova in extremis a les Corts Valencianes una «Llei de reconeixement, protecció i promoció de les senyes d’identitat» l’objectiu de la qual, en paraules del conseller de Governació que n’ha estat el promotor, és «que no es destinen diners públics a una campanya contra una senya d’identitat com poden ser els bous al carrer». O que entitats secessionistes com Lo Rat Penat o l’Acadèmia de Cultura Valenciana, que neguen que el valencià i el català són la mateixa llengua, no sols siguen reconegudes oficialment, sinó que formen part d’un Observatori des del qual podran impedir que associacions o entitats que sí que mantenen la unitat de la llengua puguen accedir a subvencions de l’Administració.