Читать книгу Biografies mèdiques, sanitat municipal, educació sanitària i epidèmies en la Ribera del Xúquer durant el segle XX онлайн
17 страница из 42
11 Enrique Badenes Gallach: La topografia mèdica d’Alzira de 1917, introducció d’Aureliano J. Lairón Pla, Josep Bernabeu Mestre, Ciprià X. Teodoro i Carmel Ferragud; edició a càrrec d’Aureliano J. Lairón Pla i Carmel Ferragud, València, Alfons el Magnànim, en premsa.
12 Algunes reflexions sobre el tema es poden trobar al dossier «Biografías médicas, una reflexión historiográfica», en el volum dirigit per Rosa Ballester i Consuelo Miqueo en Asclepio, 57/1 (2005).
13 Thomas Söderqvist: «“No Genre of History Fell Under More Odium than that of Biography”: The Delicate Relations between Scientific Biography and the Historiography of Science», en Thomas Söderqvist (ed.): The history and Poetics of Scientific Biography, Aldershot, Ashgate, 2007, pp. 241-262 i pp. 252-256.
14 Des de 1993, la Royal Society of Medicine londinenca publica un conjunt de biografies de metges, i precisament no sempre coneguts. També hi ha diverses iniciatives de biografies col·lectives comentades en Àlvar Martínez Vidal i Josep Pardo Tomàs: «Les biografies mèdiques: entre l’hagiografia i la història», Gimbernat, 42 (2004), pp. 49-54. Aquests autors alerten sobre els perills del gènere, i que la pràctica de la medicina ha de ser estudiada des de la confluència de diversos actors socials que interactuen amb el rerefons de la malaltia.