Читать книгу Els recursos territorials valencians. Bases per al desenvolupament онлайн

48 страница из 88

Cal esmentar que algunes figures de protecció coincideixen en l’espai amb altres o en formen part, per la qual cosa la superfície total protegida no és la suma de la superfície coberta per cada una de les figures de protecció considerades, dins conjunt, la superfície protegida per una figura o altra a la província de València suma 455.830 hectàrees, o un 42% del territori (Taula 2, Figura 5).

La comarca de Los Serranos és, amb escreix, la que disposa de major superfície protegida, amb 104.282 hectàrees, seguida de El Valle de Cofrentes-Ayora, La Plana de Utiel-Requena i la Canal de Navarrés, totes amb més de 50.000 hectàrees protegides (Figura 6), dins l’altre extrem, València, el Camp de Morvedre, l’Horta Sud i l’Horta Nord són les comarques que tenen menys superfície protegida, totes per sota de les 6.000 hectàrees (Figura 1). Vist d’una altra manera, les quatre comarques més interiors, que suposen un 36% del territori provincial, engloben un 65% de l’espai protegit valencià, un 43% d’aquest acollit a la figura de parc natural, dins una superfície semblant (36% del territori), les comarques de l’Horta Nord, l’Horta Sud, el Camp de Morvedre, València, la Costera, la Safor, el Camp de Túria, la Ribera Baixa i la Ribera Alta només alberguen un 18% del seu territori protegit. Destaca, doncs, la falta de protecció en ecosistemes litorals, dins gran part, com hem vist en l’apartat anterior, perquè la major part del sòl ja s’utilitza per a activitats agrícoles, industrials o de serveis i resulta difícil revertir aquesta situació.