Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

113 страница из 211

L’autor, el professor Ferrando, ha estat des de 1983 el guia que ha conduït la filologia valenciana cap la posició que hui té dins del món català i romànic:

–Va consolidar un departament, que va dirigir fins 1992, model i referència en investigació i docència dins del nostre àmbit lingüístic, dotant-lo de professorat especialitzat i punter, i el va situar en el mapa del món catalanoparlant proposant doctors honoris causae a Colón, Moll, Coromines –que fins i tot vingué a València–, Valor o Badia i Margarit, amb qui tant va congeniar; proposant medalles de la UV per a Francesc de Paula Burguera, Joan Fuster i Ferrer Pastor; incorporant-hi Joan Fuster i Albert Hauf, a més de figures actuals com Pérez Saldanya, Maria Josep Cuenca, Miquel Nicolás, Joaquim Martí, Joan Rafel Ramos, Abelard Saragossà, Vicent Escartí i altres. I més encara, ha fet sentir la veu valenciana en els àmbits de decisió de l’iec, en temes clau com els criteris per als mitjans de comunicació orals.

–Va refundar l’actual IIFV l’any 1994, on a més de dirigir fins ara la collecció Biblioteca Sanchis Guarner, va crear i dirigir la prestigiosa revista Caplletra, i ha organitzat i presidit activitats clau per a València, com el II Congrés Internacional de la Llengua Catalana de 1986, el congrés de l’AILLC d’Alacant-Elx de 1991, i el congrés sobre la configuració social de la norma lingüística a l’Europa llatina el 2003.