Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

114 страница из 211

–Va obrir el Departament a la societat, col·laborant quan hi era requerit, amb informes de tot tipus: de llibres escolars, de criteris lingüístics, d’informes toponímics...; oferint les propostes científiques adients davant de la posada en marxa de la RTVV el 1989; lluitant amb arguments i documents per la dignitat i prestigi del valencià davant d’una societat desinformada i dels atacs continuats de gent que no estima la llengua, sempre mantenint la independència política i partidista del Departament en moments difícils.

–Ha fet des de la UV el paper de pare i mentor de les universitats jóvens de la UA i de la UJI, on ha presidit desenes de tribunals d’oposicions i de tesis doctorals, exactament igual que en la resta del territori catalanoparlant.

El doctor Ferrando és, a més d’una dedicació cívica constant, autor d’una obra ampla, intensa i extensa que abraça totes les èpoques amb aportacions de primeríssim nivell i innovadores, tant de llengua com de literatura –per exemple, acaba de publicar un altre llibre, Aportacions a l’estudi del català literari medieval (2018), amb una introducció i onze capítols. En un cas com en l’altre, les seues obres sempre són redactades a partir de la lectura d’una ampla bibliografia, complementada per la seua experiència acadèmica; sempre són fruit d’una anàlisi minuciosa; sempre van presentades amb un estil clar i directe, verdader model de prosa concisa i dinàmica, amb una anàlisi total des de totes les perspectives possibles, combinant ciència, experiència i passió per la filologia i per la temàtica. I tot, fet amb un model lingüístic molt acostat al proposat pels tres homenots recordats en el llibre, un model semblant al descrit per ell mateix en l’article «L’ideal idiomàtic de Sanchis Guarner», model de registre culte per als valencians i semblant al que proposa el llibre d’estil de la nostra universitat.