Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

22 страница из 211

Les seues vivències d’adolescència van lligades sobretot a Xàtiva, però no deixa d’acudir indistintament a Benicolet i la Pobla els caps de setmana i durant les vacances. En el llibre 75 Aniversari de la creació de l’Institut de Batxillerat Josep de Ribera (2009), el mateix Antoni Ferrando ha deixat escrits uns «Records dels meus anys a Xàtiva (1961-1965)». Els quatre anys a Xàtiva (1961-1965) són per a ell una etapa de formació, però també de canvis ideològics. Recorda amb estima o respecte alguns dels seus professors, com Josep Lluís Bausset, Àngel Lacalle, Rafel Pérez Contel, Manuel Balasch, Antoni Igual i Úbeda, José Guerri, Luis Ballester Segura, María Àngels Belda, Antonio Delgado, etc. Es distancia paulatinament dels valors dominants durant el franquisme i pren consciència de la seua condició de valencianoparlant. En aquests «Records» confessa que començà a redactar una gramàtica de la «llengua valenciana», llengua que mai havia vist escrita. La lectura d’un opuscle amb les cançons de Raimon, els contactes amb els seus familiars de Barcelona i l’accés a alguns números de Serra d’Or el fan adonar-se ben prompte que valencià i català són una mateixa llengua. El manual Historia de la literatura española, d’Ángel Lacalle, li permet conèixer l’existència d’altres literatures no castellanes d’Espanya i unes breus notícies sobre els seus literats més famosos. I és així com pren consciència que té una llengua pròpia que, a més, ha donat figures tan excelses com Ramon Llull, Ausiàs March, Jacint Verdaguer i Teodor Llorente. A partir de llavors, procura formar-se i informar-se sobre el valencià per mitjà de l’adquisició de llibres. Gràcies als consells de Josep Lluís Bausset, el seu professor de Química, adquireix, amb uns pocs estalvis, els primers llibres en valencià: la Gramàtica valenciana i Parleu bé (1957), de Carles Salvador; l’Antologia poètica (1958), de Teodor Llorente, a cura de Carles Salvador; el Vocabulari valencià-castellà (1960), de Francesc Ferrer Pastor, i les Biografies dels reis de València (1957), de mossén Frederic Moscardó, editades per Sicània.