Читать книгу Nunc dimittis. Estudis dedicats al professor Antoni Ferrando онлайн

28 страница из 211

Sanchis Guarner mor el 16 de desembre 1981, tres mesos després de la seua jubilació, sense poder veure assegurada la plaça de professor agregat que havia deixat vacant, a la qual optava Antoni Ferrando per insistència del mateix Sanchis. També hi optava un candidat gallec, afavorit per l’Acadèmia de Cultura Valenciana, amb el propòsit d’introduir el secessionisme lingüístic a la Universitat de València. Amb aquest objectiu, el Ministeri d’Educació havia substituït Sanchis Guarner com a president del tribunal –proposat per la Universitat– per Julián San Valero, president de la secessionista Acadèmia de Cultura Valenciana, i n’havia exclòs com a vocals els catedràtics de Filologia Catalana. La professionalització i la normalització universitària de la Filologia Catalana a València no estava ni molt menys assegurada i les maniobres polítiques i ingerències en l’àmbit científic eren constants. Davant la incertesa del resultat, des d’Acció Cultural del País Valencià s’intentà convèncer Germà Colón perquè s’incorporés a la Universitat de València. Després de diversos recursos, el concurs se celebrà el gener de 1983, dos mesos després de l’històric triomf de Felipe González a les eleccions estatals del 28 d’octubre de 1982. A pesar de tant d’entrebanc, Antoni Ferrando estava determinat a guanyar el concurs-oposició, al qual va presentar com a lliçó escollida una Caracterització lingüística del ‘Curial’. I no sols reeixí a guanyar-lo, sinó que ho feu per unanimitat dels cinc membres del tribunal, incloent-hi Julián San Valero, admirat de la defensa de la valencianitat lingüística del Curial. Ferrando, que feia ben poc havia complit els 35 anys, esdevingué així un dels catedràtics més joves de l’Estat. No fou possible destruir el llegat científic del seu mestre.