Читать книгу Els parlars valencians (3a Ed. actualitzada) онлайн

73 страница из 100

Montserrat, Montroi i Real de Montroi redueixen dràsticament els castellanismes torisans (només localitzem avispa a Montserrat i en morfologia se la done per li la done als tres pobles) i els aragonesismes, tot i que encara sentim gomanilla, brullo i sinse; ababoll per a la mata de la rosella només a Montserrat.

3.4 El canyut: un valencià a les portes de Castella

Entre la Canyada i Villena no hi ha cap accident orogràfic que obstaculitze la lliure circulació i la distància que uneix els dos pobles és només de cinc quilòmetres. No obstant això, l’any 1244 s’hi va fixar la frontera que separava Castella i València, que formava part de la Corona d’Aragó, la qual s’hi va mantenir estable durant centúries i per consegüent va repercutir en l’avenir històric dels dos nuclis de població. Més avant, una vegada units ambdós regnes, i després de diverses reformes en l’organització territorial, el 1836 Villena passa de la província d’Albacete a la d’Alacant. Ara bé, tot i els trasbalsos en els límits administratius i la procedència diversa dels repobladors, la Canyada ha mantingut tradicionalment uns vincles ben estrets amb la ciutat veïna: no podia ser d’una altra manera, si tenim en compte la proximitat i l’hegemonia que ha exercit Villena amb els pobles dels voltants, que tenen un menor pes demogràfic. Però és, sens dubte, el sentiment de pertinença a una comunitat lingüística o a una altra el que ha condicionat i ha oposat alhora la identitat col·lectiva i l’element constitutiu de la personalitat i idiosincràsia de cadascun dels dos llocs.