Читать книгу Senyors, bandolers i vassalls. La fautoria del duc Francesc de Borja i els sucessos de Polinyà (1545) онлайн

102 страница из 131

¶ ssss1 Ibidem, f. 8r.

¶ ssss1 Ibidem, ff. 23r, 33v i 47v. Alguns dels testimonis asseguren que l’envestida que va conduir a l’alliberament del bandoler apresat es produí després que el justícia de Polinyà de Xúquer parlés amb l’algutzir Céspedes, mentre que la majoria afirma que es va produir a priori.

¶ ssss1 Ibidem, f. 20v. Els guiatges estaven des de les Corts de 1542 exclusivament en mans del monarca. FRV. IX, XX-2, 3 i 6.

¶ ssss1 Ibidem, f. 9r.

¶ ssss1 Ibidem, f. 36r.

¶ ssss1 Ibidem, f. 59r.

¶ ssss1 Ibidem, f. 24r.

¶ ssss1 Ibidem, ff. 5v, 49v i 65v.

¶ ssss1 Ibidem, f. 13r.

¶ ssss1 Vegeu, V. M. GARÉS TIMOR, «Un avalot ab gran violència...», pp. 173-182.

¶ ssss1 Joan Francesc Benavent va estar el magistrat encarregat de la causa contra els vassalls del duc de Gandia. T. CANET APARISI, «Juzgar a los jueces...», pp. 317-324.

¶ ssss1 A Carles V i Francesc de Borja els unien estrets vincles de sang. Sense anar més lluny, Ferran el Ca tòlic era alhora l’avi del monarca hispànic i el besavi del duc de Gandia. Llavors, per estrafolari que semble, l’emperador esdevenia oncle de Francesc, de la mateixa manera que aquest i el príncep Felip –al que havia vist néixer i bressolar– eren cosins prims. Això sense fer referència la mútua consanguinitat per la via dels Enríquez, segons la qual Francesc de Borja i Carles V eren, a més, cosins tercers.