Читать книгу Senyors, bandolers i vassalls. La fautoria del duc Francesc de Borja i els sucessos de Polinyà (1545) онлайн

129 страница из 131

¶ ssss1 Hi ha per més, perquè Galceran de Castellví aconseguí que les penes capitals li foren condonades en desterrament sine die i serveis en favor de la Monarquia Hispànica a la Goleta i l’illa de Malta. Eixes circumstàncies van ser aprofitades per Àngela a l’hora de reclamar-li la restitució del dot i la custòdia de Maria de Castellví, l’única filla en comú. Tot i les intimidacions –puix als Castellví no els mancaven familiars ben posi-cionats a l’Audiència– la senyora de l’Alcúdia va acabar per obtenir sentència favorable al Consell d’Aragó. La reacció de Galceran va estar fugir de l’arxipèlag maltés i mirar d’ajustar comptes amb la seua muller. El 29 d’abril de 1573, quan la jove va ser ferida greument per un encaputxat que li disparà un pedrenyal prop del convent de Sant Domènec. Veg. V. M. GARÉS TIMOR, «Violencia y poder en la nobleza...», pp. 285-330.

¶ ssss1 Ibidem, pp. 326-327.

¶ ssss1 Veg. À. CASALS, Antoni Roca, el capellà..., pp. 44 i 50-58; L. OBIOLS PEREARNAU, «Relacions entre el comtat...», pp. 111-132; id., «Castellbò, 1528-1548...», pp. 203-251.