Читать книгу Santa María de Montesa. La orden militar del Reino de Valencia (ss. XIV-XIX) онлайн

112 страница из 179

ssss1. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., p. 377. Jaime Villanueva: Viaje literario..., vol. 5, pp. 196-197.

ssss1. A. Luttrell: «Gli Ospitalieri...», p. 80 i J. M. Sans Travé: El procés dels templers catalans..., p. 282.

ssss1. H. Finke: Acta Aragonensia..., t. III, 1922, pp. 315-316, doc. 149. El diplomàtic del rei a Avinyó, Arnau de Vilanova, ho explicava així a Jaume II, qui a més informava que el papa es mostrava a vegades airós i d’altres receptiu en parlar del tema.

ssss1. Arxiu de la Corona d’Aragó (ACA), Reial Cancelleria (RC), 336, ff. 164v-167r: «era major profit e major seguretat que fossen dues ordens que una».

ssss1. Idem: «...Et cert que·l poder del Espital seria tan gran que multitut d’omes, de castells et de forçes, et de rendes et d’altres coses que null altre poder del rey enfora no se poria comparar amb aquell, ans encara al poder del rey poria esser molt gran perill».

ssss1. H. Finke: Papsttum und Untergang..., t. 2, pp. 294-298, doc. 145.

ssss1. H. Finke: Acta Aragonensia..., t. III, pp. 332-337, doc. 158 (14 de maig de 1317).