Читать книгу Santa María de Montesa. La orden militar del Reino de Valencia (ss. XIV-XIX) онлайн

116 страница из 179

ssss1. No queda clar que el document emès per Joan XXII fos una butlla, tot i que sembla que Bosio ho afirma, donat que no es registra en cap dels fons santjoanistes, ni tampoc s’ha pogut trobar en els documents papals de Rodes actualment custodiats a Malta a la NLM.

ssss1. I. Vincke: Documenta selecta..., pp. 246-249, doc. 347.

ssss1. J. Miret i Sans: Les cases de Templers..., p. 207.

ssss1. J. Delaville le Roulx: Les hospitaliers..., p. 49.

ssss1. Anthony Luttrell: «The Aragonese Crown and the Knights Hospitallers of Rhodes 1291-1350», English Historical Review, LXXVI, 298 (1961), pp. 1-19: 18-19.

ssss1. I. Vincke: Documenta selecta..., pp. 302-303, doc. 419.

ssss1. Eren reclamacions i actuacions del rei pròpies d’una comprensió vassallàtica del lligam a diferència del que apunta Pierre Bonneaud, qui en nega el contingut vassallàtic. Argumenta que no figura la petició de consell ni auxili, o el terme vassall en el jurament: Els hospitalers catalans a la fi de l’edat mitjana. L’orde de l’Hospital a Catalunya i a la Mediterrània 1396-1472, Lleida, Pagès editors, 2008, p. 100. En les diverses versions dels juraments d’hospitalers, l’acte es refereix com a homagium, terme explícit de l’homenatge. Recordem, però, que ja no és l’època del feudalisme clàssic, i això justifica que no hi hagi la reclamació explícita d’ajuda i consell, per bé que era clarament implícita.