Читать книгу Santa María de Montesa. La orden militar del Reino de Valencia (ss. XIV-XIX) онлайн

96 страница из 179

A més d’això, el pontífex va implicar els poders diocesans per a assegurar la correcta transferència dels béns, i va enviar missives amb instruccions generals i particulars per tal de restituir, o fins i tot defensar per la via judicial el patrimoni dels hospitalers que havia caigut en mans d’eclesiàstics i, sobretot, de laics.ssss1 En aquest sentit, cal destacar la intervenció del papat, que fins aquelles dates havia estat un referent principal en la legitimació i defensa dels ordes en un pla més teòric que efectiu. En canvi, amb la seva actuació havia aconseguit que l’herència del Temple quedés en mans de l’Església i que l’Hospital fos una destacadíssima institució en les relacions internacionals, sobretot a l’àmbit mediterrani.

Pel que fa als lligams internacionals dels ordes i dels poders polítics, cal recordar que les accions de Jaume II envers el Temple s’iniciaren fortament condicionades per la necessitat de mantenir les recuperades relacions amb França. Això explica que el 1317, Jaume II trobés el suport de Robert de Nàpols per a apoderar-se dels béns dels templers a Aragó i Catalunya a canvi d’una renúncia aragonesa a Sardenya.ssss1 El 1322 o a inicis de 1323, el mateix Robert feia una nova proposta per la qual Jaume II havia de rebre tots els béns hospitalers «en la terra sua» a Catalunya i Aragó, o bé de Montesa al regne de València, per a un dels seus fills a canvi de traspassar Sardenya i Còrsega al seu germà Frederic i Sicília als Anjou.ssss1 La futura conquesta sarda, o la cessió de Sicília, s’equiparaven amb el patrimoni dels ordes militars, per bé que la renúncia s’acompanyava d’una important compensació econòmica. Val a dir que el rei Sanç I de Mallorca, refractari a la transferència dels béns templers, i forçat per una butlla de juliol de 1318, va rebre una suma destacada i una pensió anual dels hospitalers.ssss1