Читать книгу Sobre la història i els seus usos públics. Escrits seleccionats онлайн

28 страница из 57

La crisi de 2007-2008 va agreujar encara aquesta evolució en tots els sentits. Però el problema més greu al qual ens enfrontem avui és el d’explicar per què, un cop passada la crisi, prossegueix cada vegada amb més força aquesta dinàmica d’augment de la desigualtat que comporta l’empobriment de la majoria. La qual cosa ens obliga a mirar més endarrere.

Una de les explicacions de la desigualtat actual que ha tingut més èxit ha estat la de Thomas Piketty en el seu llibre El capital al segle XXI, on nega que hi hagi hagut mai una dinàmica que hagi afavorit l’augment de la igualtat. La desigualtat és per a Piketty un tret permanent de la història humana.

En totes les societats i en totes les èpoques –diu– la meitat de la població més pobra en patrimoni no posseeix gairebé res (generalment entorn d’un 5% del patrimoni total), la desena part superior de la jerarquia dels patrimonis posseeix una clara majoria del total (generalment més d’un 60% del patrimoni total, i en ocasions fins a un 90%), i la població compresa entre aquests dos grups [...] té una part entre el 5 % i el 35% del patrimoni total.¹⁷