Читать книгу Sobre la història i els seus usos públics. Escrits seleccionats онлайн

32 страница из 57

Una por que seria alimentada de nou en 1917 per la revolució soviètica i per l’extensió del moviment comunista mundial, en moments de malestar social en què es registrava també un auge del moviment llibertari.

La politització ens pot ajudar igualment a entendre quan i per què es produeix el final d’aquesta època d’avenços de la igualtat, cap a 1975. És el resultat d’una evolució que comencen cap a 1968, amb el fracàs de la il·lusió del comunisme, quan la negativa dels dirigents comunistes francesos a donar suport a París a la revolució dels estudiants i, molt més encara, la incapacitat dels dirigents de la Unió Soviètica i dels països de la seva àrea d’acceptar el desafiament del programa de socialisme amb rostre humà que s’havia plantejat a Praga, demostrarien clarament que la seva vocació revolucionària havia acabat.

Ho il·lustra un dels documents més reveladors del desencant del comunisme soviètic, el diari d’Anatoly Chernyaev, que sostenia en 1972 que en aquells moments «el moviment comunista no és ara altra cosa que un afegit ideològic a la nostra política internacional».²⁵