Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн
47 страница из 90
Actituds extremes quant a la «seducció» verbal a la penitent són el suborn i l’amenaça. Totes dues empra, segons l’encalçada Matilde Aiora, mossèn Florean Fuster, a Vila-real, el 1700: «[...] como hiziesse lo que él quería que le daría ocho sueldos y todo lo que avría menester cada semana, y que si hasía lo que él quería sería muguer de buena fortuna, y que si no sería muguer muy desdichada [...] y que le avía de guardar secreto de todo aquello y que si no se acordaría de él».16
Els manuals de confessors mostren una ostensible obsessió sexual, però alhora recomanen circumspecció i prudència en aquest tema: cal estar atent per no pertorbar i corrompre la innocència de la confessada, i per evitar l’excitament del confessor o de la penitent. Paradoxa del discurs repressiu: si no s’hi para atenció, un excés de zel pot arribar a ser contraproduent, i fins i tot induir a la luxúria ànimes innocents que ignoraven el que se’ls està prohibint. Tot i les directrius de Trento i dels manuals en aquest sentit, la pràctica de la confessió era un exercici, diu Dufour (1996: 69), de voyeurisme mental, en què s’esbrinaven tot gènere de detalls escabrosos.