Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн
58 страница из 90
La confessió, d’altra banda, és una ocasió magnífica per intercanviar discretament cartes i bitllets amorosos, en especial amb les monges; malgrat que siguen escrits i llegits fora de la confessió, aquests fets constitueixen sol·licitació. En el cas que acabem de veure, a banda dels seus discursos d’«educació sexual», fra Joan Salvador es dedica també a encalçar sor Maria amb cartetes; tot i haver cessat com a confessor interí del convent, encara per vuit mesos li les envia, a raó d’una o dues per setmana,
las quales recibía la Declarante sin registro, como cartas de Padre espiritual, mas luego las quemava para librarse de el peligro de que por alguna contingencia se lehessen, y por esso no puede exhibir ninguna; no puede la declarante individuar formalmente el contenido de ellas, sí que por lo regular las tentaciones que la comunicava eran de torpeza.25
La caritat a dones necessitades, tant si es tracta de menjar com d’almoines en diners, és una pràctica que, des del prisma de la sol·licitació, és propera a l’abús de situacions desesperades o de la prostitució. Fra N. Sancho,26 franciscà, és denunciat el 1778 per Francesca Palés, vídua amb dues filletes que sol demanar-li almoina al convent de la Corona de València; la cita al convent de monges de l’Encarnació, a les nou del matí, on ell havia de confessar, i li diu «que le esperara en el pasadizo o callejón que hai de la portería a la Iglesia, que en concluiendo entraría él i podría gozarla, pero la declarante no quiso consentir en tan depravado intento». En la ratificació, Francesca conta com hi anà, el va esperar i