Читать книгу Per la reixeta. Sol·licitació sexual en confessió davant la Inquisició de València (1651-1819) онлайн

61 страница из 90

Fra Francesc Castelló, de València, té clara l’estratègia. L’any 1687 el denuncia Josepa Maria Bartomeu: l’havia sol·licitada, i en vista de la seua negativa, fra Francesc proposa a una tal Maria Grau, que sol anar a casa de Josepa, que el monjo i la xica es vegen a casa seua; Maria s’hi nega. Interrogada, Josepa conta com fra Francesc «en diferentes ocasiones instó en que quería ir a casa de esta, [...] la dixo que avía de llegar a ella antes que se casase, [...] antes de la absolución, [...] hiço acción de ponerle la mano en los pechos de esta [...] como con efecto lo executó y esta le apartó». L’any següent una altra dona, Josepa Martí, també el denuncia per fets similars. En dir-li ella que havia estat malalta, fra Francesc fa: «Cómo no me llamava a su casa a confesarla, que yo me hubiera acostado con usted». També li diu «que pensando en ella havía tenido tocamientos lascivos», i Josepa afegeix que «la abraçó y dio ósculos y hizo ademán de ponerla las manos en los pechos».²⁹

Fra Clemente Cimbor, confessor de les malaltes de l’Hospital General de Saragossa de qui parlarem molt ací, fou processat el 1777. Segons el fiscal, intentava sistemàticament, a banda dels tocaments, concertar cites amb les dones a llurs cases.³⁰