Читать книгу La Vall d'Uixó en el temps de la lloctinència de l'infant Martí. (1372-1396) онлайн

22 страница из 109

La dispersió de la població en una orografia complexa i la senyorialització parcial d’algunes alqueries, expliquen la manca de concreció dels documents en expressar la manera en què s’organitzava el poblament de l’aljama d’Uixó i el nombre del seus habitants. Els documents indiquen que la població resident era quasi totalment sarraïna;⁵⁴ i afegeixen algunes dades singulars que, si bé no permeten una quantificació, sí que aporten dades demogràfiques. En la carta de l’infant que, en un to dur, recriminava al notari de Sogorb, Pere Martí de Palomar, per la seua negligència en la redacció d’un sindicat signat pels d’Uixó i Eslida, s’especifica que els signants de l’acord per part de cada comunitat no arriben al quòrum, perquè sabia bé l’infant que en la Vall «habiten més de .CCCC. casats de moros e en la serra d’Eslida, més de .D.» (doc. 78). De 150 a 200 homes d’Uixó se citen en un altre document que furtaren caps de bestiar als sarraïns de Castro. La cort de l’infant temia que l’atac provocara el despoblament del terme del castell de Castro (doc. 139). De fet, s’ensuma també en altres documents la preocupació de la Corona perquè l’abandonament total o parcial del territori per part d’aquestes comunitats sarraïnes tan aïllades i disperses arreu de la Serra d’Espadà reduís els beneficis extrets dels seus impostos. La por al despoblament torna a aparèixer arran del litigi entre l’aljama d’Uixó i l’alcaid i batlle, en Pere Arnau d’Esparça; i en relació a la vexació a què la comunitat mudèjar d’Uixó fou sotmesa a causa de les protestes per l’augment d’impostos en l’any 1390 (docs. 183 i 229). Un altra dada eloqüent que revela la distribució poblacional es posa de relleu a l’hora de repartir equitativament la contribució dels 4.000 florins assignats a la Serra d’Eslida i la Vall d’Uixó per a sufragar el viatge de l’infant a Sicília, l’any 1391. Hi havia divergències de criteri entre els d’Uixó i els d’Eslida. Els primers volien en repartir-los segons el nombre de «fochs»; els segons reconeixien que les cases habitades eren més nombroses en la Serra que en la Vall d’Uixó, però protestaven que la Vall era prou més rica. Malauradament, en els documents no s’indica el nombre de focs o casals (docs. 254 i 286).