Читать книгу Joan Fuster: indagació, pensament i literatura онлайн

5 страница из 31

També és la consideració fusteriana del paisatge (o el medi) la que, en un primer moment, suscita l’atenció de Simona Škrabec en el seu escrit. Així comença un viatge expositiu que passa de la consideració del paisatge a la de la representació pictòrica del paisatge, i de la d’aquest, a la de la realitat o la falta de representació que caracteritza la pintura abstracta. L’estudiosa explora, així, aquesta anàlisi de Fuster en El descrèdit de la realitat. La pintura ens mostra la manera com una civilització percep (conceptua) la realitat i permet així «analitzar i reflexionar sobre com estan construïts els conceptes més bàsics i alhora més abstractes», o com diríem els filòsofs, sobre el nostre esquema conceptual. Així, la tesi de Škrabec és que allò que interessa Fuster en l’obra esmentada no és la història de la pintura sinó, per així dir-ho, la història d’aquells conceptes que aquesta crea o manifesta. Alhora explora en aquest escrit la manera fusteriana de concebre l’assaig i la seua tasca cívica i literària.